expliquem un conte....

Avui tornada a Can Fabra! Feia dies que no hi anàvem i ja ho trobava a faltar!!!

Com ja va passar per Setmana Santa, els dies abans d'una festa les coses a l'escola canvien una mica i per tant avui no hem fet tallers, però ens han proposat una nova activitat: representar la Llegenda de Sant Jordi per a tots els nens i nenes de l'escola!!(M'agrada el fet que els mestres de l'escola ens deixin participar en el dia a dia de l'escola, d'aquesta forma ens sentim encara més dins de tot l'ambient i alhora els nens i nenes també ens veuen com part de l'equip.)

Tot i que no teníem res preparat, ens han donat el guió, les titelles i a actuar!!

Realment haig de dir que ha estat molt i molt divertit!!! tant en el moment d'abans, mentre ensajàvem una miqueta i durant la representació.

Els nens en tot moment han estat moooolt atents, i han participat del conte durant tota l'estona.

Finalment, per ser tot una mica improvitzat ens ha sortit força bé i tothom s'ho ha passat pipa!!!

M'agrada molt tot el que els nens i nenes et poden transmetre i com amb una simple llegenda i un teatre improvitzat poden estar tant contents i a més t'ho fan saber!

Com a futures mestres hem d'intentar que els nostres alumnes no perdin aquesta màgia que tenen pel sol fet de ser petits, per tant hem de pensar activitats, moments, paraules....per potenciar-ho minut a minut.

Tornant a Sant Jordi, avui també he tornat a comprovar la implicació total que hi ha per part de les famílies en totes les activitats de l'escola ja que, han preparat un concurs de roses fetes pels "papes i les mames" i realment n'han fet algunes maquíssimes!!!! Els nens les portaven pel matí orgullosos dels seus pares i esperant guanyar!!

El fet de que aquesta relació sigui tant bona fa que els nens i nenes també creixin més contents i alhora fa que l'escola no sigui un territori desconegut, sinó com una altra gran família.

Escola Lliure

Avui ha estat una classe que ha donat molt de sí. Hem vist un reportatge sobre dues Llars d'Infants molt diferents del que estem acostumats. Eren dues escoles lliures, la seva manera d'enfocar l'educació escolar és bastant diferent del que veiem a les escoles convencionals.

Són dues escoles on la implicació de les famílies és al 100% ja sigui participant totalment a les classes, és a dir, formant part de l'equip de mestres o coordinant el funcionament de l'escola.

Alhora, són dues escoles on els nens i nenes tenen plena llibertat, és a dir, d'una manera controlada poden fer el que volen i quan volen, evidentment sempre dins del marc de l'escola, és a dir, en les aules existeixen diversos espais on poden fer psicomotricitat, llegir contes, pintar...

En alguns aspectes haig de dir que hi estic totalment a favor, com en el tema de l'experimentació, de treballar per racons o d'enfocar l'educació i el currículum al nen i no a la societat. Però, hi ha hagut altres coses en les que no hi estic a favor, no sabria dir fins a quin punt és adequat que els pares i mares participint tant activament dins de les classes, és a dir, no sé si és "bo" que els infants tinguin sempre els seus pares dins de l'escola. Evidentment ha d'existir una relació família- escola, sense aquesta, l'educació dels nens no és completa.

Tots aquests factors que he comentat, m'han sorgit gràcies a les activitats proposades per l'Anna. Després de veure el vídeo hem dividit la classe en dos; una part hem buscat els aspectes positius d'aquestes escoles, els negatius i el que ens havia semblat més interessant. L'altra part havia de buscar les semblances i diferències entre les escoles del vídeo i les escoles on estem fent l'estada cada setmana.

Haig de dir que van sortir idees molt interessants i de totes jo he arribat a una conclusió, avui en dia, cada cop més s'està intentant fer canvis en les escoles, en aquest cas en l'etapa d'infantil, i aquests fan que excepte en alguns punts, les diferències entre les Escoles Lliures i una Escola Convencional, no són tantes ( tot i que existeixen).

El que és més important de tot és que els nens i nenes puguin crèixer i desenvolupar-se sense problemes i que rebin l'educació que es mereixen i que s'adapti a totes les seves necessitats.

Tres Caixes Plenes d'Art

Avui hem tingut una visita especial, la Lourdes Martín ens ha presentat el seu projecte : TRES CAIXES PLENES D'ART.

Ha estat una conferència molt interessant ja que hem pogut veure que a partir de l'art es poden treballar totes les àrees de l'educació infantil i que també l'art ens permet tocar i treballar molts aspectes que d'una altra forma es faria complicat.

El fet que sigués la propia autora qui ens presentés les caixes, ha fet que ella mateixa ens pogués explicar tota l'evolució del projecte i tots els temes que ella proposa per treballar.

Com ja he dit, les caixes són tres : La caixa d'Antoni Tàpies, La caixa de Miró i La caixa de Picasso. A partir de diverses activitats es van treballant els tres autors i tot el que els envolta.

M'ha cridat molt l'atenció que cada caixa tenia dins infinitat d'activitats diferents i cada una de elles venia caracteritzada per una nina amb nom propi :La Tapiesa, La Miróia i La Picàssia.

En un primer moment el projecte estava pensat perquè en els centres de recursos de cada zona poguéssin disposar d'un joc, però de moment no s'ha posat en marxa, així que només existeixen les tres caixes que ens van ensenyar.

En conclusió, és un projecte per prendre nota, ja que crec que ens pot ser molt útil com a futures mestres.

Aquest és el blog de Les Tres Caixes Plenes d'Art : http://trescaixesplenesdart.wordpress.com/

Role Play

Avui hem tornat a les escoles....ja trobava a faltar als nens i nenes de Can Fabra, i la veritat és que ens han fet una rebuda molt bona!! Molts ja es coneixen els nostres noms i per tant com que feia dies que no ens veien ens han preguntat on érem, m'encanta!

Hem tornat també als tallers, avui ENGLISH! En general l'anglès m'encanta i amb nens petits encara més, així que he gaudit molt aquesta activitat.

El taller l'hem fet a l'aula de psicomotricitat ja que, no només hem treballat la llengua, sinó que també el moviment.

A partir de jocs hem treballat els colors, el números i els noms de cada classe, les TURTLES, les ANTS i els SNAILS.

Haig de dir que m'ha sorprès el vocabulari en anglès que tenien molts d'ells, coneixen alguns números, els colors i algun animal, a més no se sentien gens extranyats de que tota la classe sigués exclusivament en anglès.

M'agrada la immersió lingüística, és a dir, crec que és molt enriquidor el fet que els nens i nenes pugin rebre la classe en l'idioma que estan treballant, en aquest cas l'anglès, ja que d'aquesta forma, tot i que no el poden parlar, es familiaritzen amb el so d'aquesta llengua i per tant tenen més facilitat per aprendre-la, a més si com hem fet avui, tot es treballa a partir del jocs i dels materials que tenen a l'escola, encara ho veuen més normal i per tant, encara més motivador.

Espero que a llarg plaç no es perdi, d'aquesta forma, en un futur els hi serà molt més senzill poder parlar l'idioma amb facilitat.

SERENDIPITY

Com veieu, la sessió ha donat per molt!! faré una petita entrada per parlar de l'última part de la sessió, i que també anava relacionat amb l'humor. Hem parlat de la SERENDIPIA. Quan l'Anna ens ha dit la paraula, a totes ens sonava una mica extranya.

Com que sentia curiositat he buscat una mica d'informació sobre el tema, o sobre la definició, i he trobat moltíssimes coses!!

SERENDIPIA : Una serendipia es un descubrimiento o un hallazgo afortunado e inesperado. Se puede denominar así también a la casualidad, coincidencia o accidente.

Us deixo també la web de wikipedia amb tota la història de la paraula : http://es.wikipedia.org/wiki/Serendipia

Nens de Vidre

segona part de la sessió. Finalment hem pogut fer la nostra presentació. La Cristina i jo hem triat un fragment curtet del llibre que ens va cridar l'atenció.

“Jo vaig a l’escola només per jugar.Ho diu sempre la mare, però a vegades no em deixen. Avui jo volia jugar amb la cuineta i la Clara ha dit que no, que era hora de treballar i m’ha près els platets. M’he tirat per terra i m’he donat un cop molt fort al cap, em feia molt mal i he anat a dir-ho a la Marina, perquè em fes pobret pobret, com ho fa l’àvia, que m’estima molt i la Marina és la meva nòvia, però ella m’ha dit:
-No em fas llàstima. Ja t’està bé.
No m’estima ningú. He pintat el full de treball igual, igual que el de la Marina, però no se l’ha volgut ni mirar.”

a partir d'aquí vam triat dos temes per fer les nostres dinàmiques, la relació família-escola (pares-mestra) i l'autoestima.

Per tractar el primer tema, vam proposar el joc de Simón Dice, va sortir la Belén com a voluntaria i ella havia de donar una ordre que les altres havien de seguir. La Cris i jo donávem la mateixa ordre però equivocada i la resta havien d'obeir, però com que ens contradeiem, no sabien què fer.

Amb aquest petit experiment volíem fer veure que quan un nen rep ordres diferents des de casa i des de l'escola, es confon. Per tant, hem d'intentar anar tots sempre en una mateixa línia per poder ajudar als nostres infants a desnvolupar-se sense problemes.

La segona dinámica va estar relacionada amb l'autoestima, i vam fer un petit joc que li vam dir :PIROPOS PARA TODOS!!

En aquesta activitat havien de repartirse un seguit d'adjectius entre les components del grup, d'aquesta manera cadascuna tenia el que millor la definia.

Tots els adjectius eren positius i a més la resta havia de dir perquè triaven l'adjectiu.

Gràcies a això es potencia l'autoestima, a tothom li agrada que li diguin coses positives de tant en tant per sentir-se valorat pels demés.

Hem d'intentar potenciar això a les aules també, perquè ja des de ben petit un infant pot tenir una autoestima molt baixa que l'ajudi a créixer amb normalitat, hem d'evitar arribar a aquest extrem i per tant fer activitats que potenciin l'autoestima dels nostres nens i nenes.

Finalment vam acabar la presentació amb una mica de debat, que realment va ser molt interessant.

Conclusió final : HEM DE CUIDAR ALS NOSTRES INFANTS EN TOTS ELS ASPECTES, PERQUÈ ENCARA QUE SIGUIN NENS SÓN MOLT FRÀGILS I NECESSITEN AJUDA SEMPRE!

HUMOR PARA TODOS

De vegades els problemes tecnològics fan que hagis de canviar la planificació, i això és el que ens ha passat avui. A la Cristina i a mi ens tocava presentar el nostre fragment de Nens de Vidre, però hem hagut de fer-ho a final de la classe perquè l'ordinador no funcionava!

Hem començat la sessió parlant de l'humor, el dia 8 d'abril va ser el dia de L'HUMOR A LA FEINA, i nosaltres vem experimentar una mica amb algun joc.
La sessió ha estat molt divertida, frases negatives transformades amb positives; cases, inquilins i terratrèmols; contes per paraules.... hem rigut molt!!! això és del que es tractava!
Però perquè ens costa tant prendre les coses amb humor? la vergonya? la por a no saber fer-ho?
quan som petits riem molt, som més oberts, no ens fa por fer el pallasso...però a mesura que anem creixent les coses van canviant, i en el dia a dia, en la feina per exemple, l'humor no hi té un lloc, fins i tot està mal vist en alguns casos.

Des de l'escola hem d'intentar potenciar l'humor, el riure, ja que és una de les millors maneres de sentir-se bé!

http://www.humorpositivo.com/