En la sessió d'avui quatre companyes ens han presentat les seves dinàmiques del llibre "Nens de Vidre". Han estat dues presentacions molt diferents i molt interessant alhora.
La Laia i la Laura ens han fet la primera presentació, ho havien de fer el dia de la neu però no va ser possible, així que ens l'han fet avui.
Primer hem fet la dinàmica, hem construit una tela d'aranya.Cada una havíem de dir una qualitat que ha de tenir una bona mestra i ens havíem d'anar passant un cabdell de llana, d'aquesta manera poc a poc hem fet la nostra pròpia tela. Ha estat molt divertit i també han sortit moltes idees diverses : paciència, imaginació, amabilitat.... tot aixó ens ha portat al debat sobre com tractaríem a un nen amb problemes dins de la nostra aula.
Han sorgit diverses opinions, en el que totes hem estat d'acord és en que sempre hem d'intentar demanar ajuda de professionals quan ens trobem amb un problema, ja que no podem enfonsar-nos davant dels nens, ells no poden veure la nostra debilitat o el nostre estat d'ànim per molt que la situació sigui molt complicada.
La relació familia-escola també ha sigut un dels punts que hem comentat. Si no existeix aquesta relació, això influirà davant del nen i per tant les coses no funcionaran bé.
En el cas concret del llibre, els pares del Pau tampoc no són un bon exemple, ja que sembla que la mare té algun problema psicològic i el pare no té el millor caràcter, tots aquests factors influeixen en el Pau i no l'ajuden a millorar, al contrari, empitjoren la situació.
La segona dinàmica ha estat presentada per l'Alba i la Reyes. Després de llegir el seu fragment ens han preparat un mural amb unes butxaques on havíem de guardar les nostres pors i després enganxar pel voltant la manera de superar-les.
Parlant de les nostres pors ens hem preguntat perquè tenim por, és a dir, d'on sorgeix aquest sentiment.Hem fet una pluja d'idees que ens han portat a relacionar la majoria de les nostres pors amb els fracassos i amb la por al que és desconegut per nosaltres i que a més no podem controlar.
Si això ho traslladem als nens i nenes, em fa pensar que tot i que ells han d'aprendre de les seves pors, és a dir, les han de saber superar, també han d'aprendre que hi ha situacions o conceptes que són desconeguts i que sempre ho seran i que per aquest motiu hem d'aprendre a conviure-hi, ja que en conclusió, això és la vida, no?
No hay comentarios:
Publicar un comentario